PLURIFINGANSA

6 AÑOS DE ENGAÑO, 6 AÑOS SIN RESPUESTAS

2010-03-11T10:14:00.000-08:00

2009-07-31T05:42:00.000-07:00

Aquesta vegada simplement direm lo que tothom sap, i es que ets putes covards ja n’han tornat fer una (2 en pocs dies), aquesta vegada mos ha tocat a prop encara que molts penséssim que era casi impossible que poguessin arribar a atemptar aquí.. però si, ves a sebre si ja s’han pirat, o si tenen un piset llogat o estan a sa piscina d’un càmping a fer unes setmanes.., lo que és segur és que estan contents i xerrant de lo que han fet, i és que és impossible que sa puta gent aquesta s’arrepentesqui, per lo que si son tancats, as cap de pocs anys, com ja sabem, són defora i amb més ganes de matar.
Si cap govern (sigui quin sigui) té ets ous necessaris per fotre canya de dever, tancar-los per sempre sense un puta privilegi (internet, tv, presons aprop de ca seva) i tancar qualsevol persona vinculada amb ells, i si s’ha de canviar sa constitució es canvia, i si així no va bé, tir a nes cap a cada puta etarra de sa presó, vam qui guanya. De moment serà molt difícil acabar amb açò, que si que està molt dèbil, en gafen molts.. però ses bombes encara exploten.
Digau-me radical i lo que volgueu, aquí dixam una foto de sa família de víctimes des terrorisme, desgraciadament cada dia més grossa.

2009-07-10T09:40:00.000-07:00

Benviguts de nou, adeu.

Arrel d’una noticia publicada a “El Mundo”( http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/02/ciencia/1243942778.html ) vam enviar uns corresponsals i uns cuants de tius d’aquets que fan coses amb bitxos raros d’aquet tipo. Evidentment mos vam posar en contacte amb es nostro amic més internacional perquè mos oferís una bona estància per es nostros enviats, tenim morro però és lo mínim que pot fer es Salero cabrón. Evidentment mos va proporcionar estància dins es seu palau, transport escolar i dos sherpas (si, solen ser de l’Himalaya però en va comprar 4 o 5 per ebay i en queden 2 perquè es clima seu i es de Zimbawe...) però sa questió és que eren nostros.
Quant van ser arribats van instal•lar tota sa logística i ses cameres on-board per que noltros còmodament asseguts dins es despatxos poguéssim veure es progrés de sa missió.

Just estar instal•lats mos vam endinsar (rasnidne alreves) dins sa puta selva, que si que hi haurà lleons i lleones i guepardas incestuoses i aranyes amb vereno de suc, però no tenen eeeerugues, uuuurugues uuuu, ni una, be ho tenen. Be a lo que navem vam fer un petit campamento base dalt un pi Zimbawense vam executar unes cameres de fibra òptica i de vidre entre ses mates, sabíem que a pocs metros ets ximpances tenien un petit poblat (puesto avanzado).

Sa veritat es que vam quedar flipats en veure lo que feen aquets bitxos, tenia ro en Pedro J.(el mundo..) com be diuen tenen utensilis per treure mel, fets de lleña, molt rudimentaris lògicament, també tenien destornilladors per si aquells utensilis s’espanyaven.

Tenien uns armaris de pvc molt monus tipo ikea i allà guardaven sa mel. Davant aquet descobriment vam devallar des pi de formentor i mos vam posar en contacte amb es jefe de tant intel•ligents animals, ho vam sebre perquè era s’unic que dua corbata.
Mos va acompanyar a veure es ranxo d’amics i ben poc era lo que haviem vist, es fis de puta tenien una construcció amb cases edificis avions...tot de lego. (no flipeu que son gorilas cony).
Entre i entre me va telefonar es Salero i me diu:
-Ara que hi pens.. jaja que putes me vas enviar tiu?
-Una cluvea de pipa.
-Aaaaa vale vale.
-Su saldo está próximo a agotarse (próximo de que “está apunt” no en próximo que surt a gladiator).
I es va taar, açò que telefonava ell, és de contracte i encara tenia saldo segons sa operadora.. però bonu.

Seguint amb es jefe gorila, mos va mostrar avont dormien, un petit taller allà ont feen ses herramientas i un safreig ont criaven carpes per después fer crema solar, i dos sacs de patates.

Es jefe tenia tots es luxes que un jefe humà tindria, pero a lo ximpanzé, tenia una tele de llenya, amb un canal només, un que mostraven a fer teles de llenya i donaven consells per posar contrasenyas perquè no te fotin es messenger, lo curiós es que internet, lo que es diu internet, no en tenien.
Lo que també tenien eren camps de cultiu, sembraven patates, tomatigues, cubrombols, ordi, civada, un poc de bup de cok, tampoc molt.

Tot anava com havia d’anar, bé, però plens de puces, fins que vam descubrir lo que tots (noltros dos) mos temiem: tenien un subterrani inmens, amb camps de combat, més selves i moltes petites construccions. Si, estimats lectors, esteen formant un gran exèrcit simi per destruir sa raça humana i fer-se amb es control del món i part de l’estranger. Un guardia ximpanzé va veure que ho haviem vist, era ALTO SECRETO, però mitjançant una negociación vam conseguir es seu silenci. Li vam proposar enviarli after-bite perquè sel pogués posar a ses picadures des putes mosquits. Amb açò va estar ja ben content.
Fa molta estona que hauríem d’actualitzar però sa gran informació que ham tret d’aquesta darrera ventura m’hos ha duit certs problemes(demandes, crits, crims, morts, resurrecions..) i ara que ja som aquí, de vacacions, aprofitarem per acabar-ho(lease acabaró, no acabar-hu).
Es salero ja és entre noltros,i ahir mateix mos va contar que tenia nous plans.
Seguint amb lo des gorilas, vos direm que vam descobrir tot s’entremat de sa destrucció humana, sa cabecilla era na Jane Godall,dins aquell subterrani vam trobar també documents per ferse un canvi de lloc instantani i un canvi de sexe animal, és a desir sa porca es volia transformar amb gorila(mascle),amb lo bo de fer que seria mirar sa lluna plena.., i en lo bé que balla.
Tot i que m’hos agradaria contar-vos tot lo que vam trobar.. no ho farem aqui pequè és impossible i per açò m’hos ham posat en contacte (15,colcuns ho entendran) amb es diari Menorca i cada diumenge sortirà un suplement de 500GB amb paper plastificat ont detallarem tot lo relacionat amb sa trama de conspiració.
Dir també que tots ets gorilas que vam conexer es feen es desentesos, apart des jefe(es de sa corbata) que va fugir amb velo(btt), a partir d’aquí ets altres van començar a cantar, i van explicar que en corbatita havia fet com un cop d’estat i esteen tots cagats de por, mesquinets també.Lo de cantar ho deem amb es sentit literal, cantaven.
Ara s’investigació esta a mans de sa policia Zimbawense, i per lo que sabem a base de secrets de sumari sa puta bruxa aquella la tenen tancada dins un cuarto i surt 5 minuts mentres ses desadores treuen ses garneres.
S’altre dia xerrava per msn amb un nebot den corbatita i m’explicava que a principis d’agost tots es nenes narien a un campament, tipo biniparratx(s’escriu axi.), ja m’hos enviarà ses fotos, o ho penjarà as feisbuc.
Ara per ara nose que explicar mes, perquè s’altre dia que tenia ses idees fresques(tenia ets ous en remui) no vaig pensar a guardar es word i he hagut d’escriure un tros molt molt gros de nou,i tenia coses que ara no he executat, però bonu sus judeis.

Aaaa si, just ara m’han enviat una cosa i una foto, mirau, en corbatita l’han trobat aprop de un puti de ses afores de zimbawe i l’hi ha fotut lleña a base de bé i be per encendre un foc davall la mar, per tant serà jutjat i segurament sacrificat per ets seus amics i familiars.. també pot ser que vagi a nes zoo de barcelona o sigui un nou ministre den zp.Com podeu veure a sa foto esta mig mort, es va desmaiar cuant li van llevar sa corbata.
Vos dixam aquí baix o dalt(si mos deixa) unes cuantes fotos des putes bruts aquets.Ara que ho repas veig que ses fotos son baix.

De moment en teniu prou, no ho gasteu tot, ara queda poca cosa mes que desitjar-vos un bon istiu 2011,bones festes, bones festes de poble i mes coses.
I com no, pedrades i peponades vàries :
-Josep dins sa dutxa: Víctor! Ara venc
-Víctor: no! ! que si surts te vore amb bolles
-Josep : ñññ bobo,jo tambe hi vaig amb bolles
-Noltros ¿¬¬?(sembla una monea ets signes aquets).

Pos no, no tenim moltes pedrades avui.

Aqui vos deix es link(no se si directe..sinos copiau a nes navegador) de cada foto per veurer-ho millor:
- [IMG]http://i26.tinypic.com/23h4m0w.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i29.tinypic.com/359jtb5.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i32.tinypic.com/55gdva.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i31.tinypic.com/23rveq9.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i26.tinypic.com/24q4sb5.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i29.tinypic.com/az8hso.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i30.tinypic.com/9zuiv7.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i30.tinypic.com/33djudy.jpg[/IMG]

100 €!

2009-05-13T04:07:00.001-07:00

Tornam ser aquí estimades lletres arial, recuperats físicament de sa SSS, aquesta actualització es nova, e innovadora (pos ‘e’ entòs de ‘i’ no perquè sigui una cagada meva, sinós perquè me sembla que queda millor i s’hauria de canviar). Degut a problemes de cok, editorials, i crisis, aquets dies no tenim molta feina a sa redacció i per tal de fer més amena (com dea n’angela, no sa companyia de telefonia) sa relació entre tots, vos proposam que proposeu proposicions de lo que vos agradaria xerrasim aquí, ja sigui enviar un corresponsal a cubrir una noticia a qualsevol part de s’univers, o si voleu que faguem un especial sobre cosa/persona/animal/zp....

Des darrers aconeteixements en ses nostres vides casi que només podem destacar sa gran victoria des sorteig que vam executar a esfera davant dotzenes de persones. Sa batalla va ser dura, en Raül va haver de batallar hores (fins i tot dies) per conseguir paperetes, que mos vam repartir entre tots dos. Después s’homo gordi ajudat de dues camareres va procedir a dir es nombre guanyador. Noltros per sa nostra part estaven inmersos en sa comprovació de cada nombre, primer es primer, después es segon, después es tercer, i per finalitzar, si, es quart. En Raül no el tenia, així que mos vam concentrar amb es pocs paperets que quedaven, i jo, acompanyat de sa infalible astucia de na Clara Servera, vaig per fi aconseguir trobar-lo.

Segons después me vaig armar de valor, i vaig anar a recuir es gran premi, que no ve malament, es qual mos vam repartir amb molt de companyerisme.

Vos dixam sa foto perque comproveu s’autenticitat de sa notícia.

Salutacions cordials

PD: pensau a dixar-mos ses vostres idees amb un comentari. Gràcies

SANTA SETMANA SANTA 2009 .....

2009-04-15T06:24:00.000-07:00

Benvolgudes caques d’obercoc, com podeu suposar aquesta nova entrada a nes blog no és altre que un resum/recordatori de lo que ha estat, segurament sa millor setmana santa que ham passat.
Ara per ara estic mirant ses fotos (devers 500 o més) i tenc aquella sensació que tens dia 26 d’agost (com diu en Francesc) que ja ha acabat tot i es 3 dies han passat volant, jo crec fins i tot que és pitjor perquè mos trobam tots de nou después de uns cuants de mesos, fotem una xalada durant 3 dies o 4 i llavor de cop s’acaba tot, fa plorera i ràbia perquè ja està però cada any passa lo mateix, no mos acostumarem mai però val la pena aquest sofriment ja que és senyal d’una xalada impressionant amb tots ets amics i coneguts que van anar passant per tant polit xalet.
Me’n record des primer dia que hi vam anar xerrant d’avont col•locar s’equipo, d’avont col•locar ses tanquetes, avont dormir, com fer net…avui era alrevés dixar-ho allà ont era i fregar.

Dijous, com és normal, vam beure des des primer moment que hi vam ser tots. No hi vam anar a dinar perquè es temps no acompanyava, encara que es va arreglar quant vam arribar tots (coses del senyor).

Después des ja tradicional brindis inicial amb cançó de fondo sweet revenge sa gran setmana santa va estar encetada, per donar pas a grans estones de xauxa, festa i diversió.
En Maties Saludador va venir a cobrar, i va xalar com un porquet beguent una cerveseta amb música a tope, tant va ser així, que es vespre va tornar!!
Bup de cok i coincidint amb ets anys d’en Raül sa festa ja va ser máxima. I més tinguent en compte es gran dit i fet i sa tortada que mos va dur. Tothom va executar sa menjada amb gran ímpetu i esperit deportiu.

Just abans de començar a sopar, vam haver de posar un supositori a nen Jordi, per qüestions d’estrenyiment.

Una bona cosa a contar es que vam aconseguir fer un foquet sense s’ajuda d’en Felip, es megasupervivent. Allà vam torrar hamburgueses, salsitxes, pinxitos, i més coses que voltros no sabrieu. Dir també que es rollets i ses croquetes de mumare (lluís) van ser tot un èxit.

Después des sopar vam inaugurar oficialment es botellón. Toyaco, seguro.
Sona raro, però només teniem pomada, si, vam comprar pomada a trancas i barrancas. Mos va sortir tirat de preu, i tothom content. Va venir molta gent a veurermos, ets amics policies també per suposat, a més per partida doble. Vam devallar a nes mississipi per veure avam que si coia, i no coien res, només servien copes i més copes per fomentar s’alcoholisme i ets excesos.
Llavors vam tornar poc a poc a nes xalet i vam seguir amb es nostro tradicional after fins les 9 o les 10. Durant es matí de divendres jo (raul) no se si van fer res perquè vaig dormir fins altas horas de la mañana encara que es puta mòbil no aturés de sonar, que si un me telefonava 3 vegades i es mòbil d‘en Kel amb sa puta alarma...mos vam arribar a alçar.
Men recuerdo que esteen tots reunits a sa terrassa fent una xerradeta, colcuns cervesa a mos, aquí vas ser cuant en jordi diu: na o n’---------------(no direm es nom eh) que és aquella que te papada? I surt en Quel passats unes centèsimes de segon: s’avia teva si que te papada!. Encara ric.
Passats uns minuts mos vam dignar a fer es dinar, spaghetis amb una suculenta salsa solís. Llavor uns quants van anar a fer un xubequet a ca seva (fueraaa) i vam quedar allà uns pocs ratolinets, curiosament vam ser es mateixos que vam quedar a s’after. Aquí va ser quant en Kito va emprecintar es Salero a sa cadira impedint sa seva fuita, es Salero mos estea contant com a Zimbawe no beuen cafè perquè ja tenen prou calor. En tornar tots, dutxats i sopats (nose de que) i asseguts tots en rol.lo bebiem mooolt lentament (altres no vam començar, un altre fueraaaaa), poc a poc ja anavem a tò i ballàvem com a putetes arribant altre dia a un nou after, aquesta vegada mes prest, devien ser les 8..
Arribats a dissabte em vaig aixicar a un llit que no era es meu, però que va ser la mar de còmodo (amb tu també vaig dormir molt be Kel)
Hi havia gent que ja era xicada i feen una xerradeta defora com s’altre dia però no men record de res. De dinar crec que eren pilotes amb piñol i croquetes (segons dea sa bossa) i calamar a la romana...no mos vam poder quexar. Aquest dia ja erem colcun manco, en Kel i n’Edu van nar a veure el Menorca com fea caca, i vam quedar un altre vegada poquets, però vam riure molt molt molt, amb unes excursionetes que vam fer (no direm res mes que mos encalçaran), es fosquet un altre póker i començar a beure, uns quants van partir cap a son bou..
Mos trobavem enmig de una nova festa, ben acompañats açò sí. S’equiparro no el vam poder treure cap mes dia i va quedar dins es xalet a fer tremolar ses parets.
Crec que un des moments mes importants d’aquesta setmana santa ha estat es final, quant vam sebre que es son boueros tornaven cap aquí (devers les 6), vam sortir defora i en trobar-mos mos vam fondre amb abraços i bessades, molts de crits i bots, vam posar 500 vegades sa canço sss09 Ruby ruby,o runy runy,o abure bure...va ser impressionant i encara se me poses es pesons en punta quant hi pens, no posaré lo que vam fer mentres...perquè es un poc comprometedor per noltros (per sa gent que ho va veure no supòs) no diré res més perquè sa veritat es que emociona (ho dic enserio) així que m’ho guardaré per jo i ho dixarem així ,amb es recull de pedrades i frases sss09, esperant amb gran ímpetu sa santa setmana santa 2010(o una festa recordatori a nes xalet)

-Faroles amb cames que es follen famelles.
-Obrir barrera.
-Aíxí no puc jugar.
-Mo mare va veure un vidio de sa foto.
-Som es poble mes brut de Ferreries.
-Caca de bou i de nispros.
-No tiris es bòtils que els ham de renyar

N’hi ha mes però sa puta memòria aquets dies no dona per més.

SSS09, sa prèvia

2009-03-27T16:15:00.000-07:00

Bup bup va dir es puput i la mar que l’envolta. Benvenits i benvenides tant estimades personalitats. Aquí tornam a ser después d’un llarg període de reflexió, meditació i execució. I es que tenir acualitzat es blog no és fácil, ja sigui per que ham d’estudiar, fer sa vessa o jugar a padel.

Es tema principal a comentar aquesta vegada, no pot ser cap altre que SSS09, si, sa Santa Setmana Santa dos mil nou (no confondre nou amb anou [nuez]). Lo que per voltros seria Setmana Santa a secas. Perque ja sigui perque no en sabeu, no hau tingut oportunitat o més excuses flaques que pogueu donar, NO, repetesc, NO, teniu ni puta idea de lo que és i representa sa SSS rodetjada d’ets inconfundibles dementors, perdo, de noltros (entiéndase tot es ranxu d’amics; no exclusivament en Raül i un servidor).

Per començar direm que lo més segur es que tornem a passar es tres dies a nes chalet ont mos vam establir l’any passat (d.e.p.).

Tenim grandioses novetats, que no direm per aquí, perque encara que no ho sembli hi ha genteta a sa qual li encanta copiar-mos ses coses i així INTENTAR ser guays.
Els hi enviam uns records i una panera amb fruites. ;)

Lo que si fa falta destacar es que aquest any recuperam es Pepó i en JC. Que l’any passat ja sigui per examens (JC) o perque estaven de guardia (Pepo) no vam poder tenir amb tots noltros.

Apart d’açò dir que sembla que sa organització enguany ha millorat, podriem participar més a nes foro, ejem, però bonu. Un altre aspecte important es que enguany sa relació entre es durus i sa possessió serà inversament proporcional, gastarem menos, tindrem més. Com ho ham fet? Molt simple, en sabem. Apreneu, deixebles.

Lo que si que es ver, es que tot resident a Cala Santa Galdana durant es dies 9, 10 i 11 d’abril pot venir a fer-mos una visiteta (bonu tots no, es qui no no vindrien siquiera).

Si l’any passat no vau fer de venir o no vau poder fer de venir i no sabeu per ont para tan exquisit emplaçament basta telefonar a un des 14 integrants, o simplement dixar-se guiar per es contundent i potent volum que des d’allà dalt emitim. Dir també que enguany s’ha millorat s’equipo de sò i si tot va bé es de llum, així com ets 3 reis ho van fer, seguiu sa llum i arribareu a sa nostra llar.

Dit tot açò que era tant bo de dir com: tothom està convidat sino sabeu ont es, telefonau o escoltau sa musica.

Si voleu quedar a dormi contactau amb es servici d’atenció as client i ja vorem si es pot o no, açò de quedar a dormir és bastant relatiu ja que es possible que no es dormi molt degut a que sa puta música que no atuuuura.
A continuació vos direm es tallers que farem durant sa nostra estància, per sa gent que vengui a compartir tant preciosos dies, però antes naré a fer unes caques (Raül).
...tornats tots seguiré. Es tallers son:
-Pepo: caligrafia i ortografia. Si podem enganxar-lo as final mos farà una xerrada col.loqui sobre es màster que va fer sobre faltes d’ortografia a textos simples i quotidians.
-Miquel: un tradicional taller de titelles i confecció de mel.
-Es Salero mostrarà a ser un bon missioner i a vèncer ses dificultats típiques de tot jove missioner, també, s’hi hi ha temps mostrarà a fer i desfer portes(desfer amb es sentit de ser una porta i poc a poc convertir-la amb un tros de lleña sense res, fins i tot arribant a tornar a ser abre).
-En Jordi farà de conta contes, i si no s’adorm podrem acabar de sentir ets 3 porquets.
-En J. Carlos dixara es seus tableros professionals d’ajedrez per mostrar a qui vulgui apendre.

Ara per ara no en se més, qui vulgui sebre tots ets altres que visiti sa web que ham habilitat per tals dies: www.santasetmanasanta09.com.
Com molt be ha dit s’altre que escriu, per jo també són uns dies imprescindibles, que, per més poca gent que hi hagi per Cala Galdana i envers altres anys, no és problema per noltros, encara que no fossim tots noltros faríem sa festa igual, son dies d’estar tot sols i tots junts, dies que durant tot s’any no es repeteixen i lo que vius durant aquestes dates, és preciós, açò son convivències i no lo que mos deen fa uns anys.
Seguidament posaré unes cosetes que tenim per fer, no ho posaré tot evidentment..per no destapar cok cok. Dice así:
- Una guerra de globus d’aigu (uns 500 per tanda) com ho feem en s’istiu.
- Construir una embarcació, o més d’una, i nar riu amunt (después avall).
- Excursions i visites guiades .
-Partidets de fobbòòl.
-Pókers.
-Anar a encalçar vaques, porcs..

Frases des dia:

Lluís B: que Adrià?
Adrià: i bé, nam a veure una volta.
(n’Adrià es es germà des missioner).

Na Carla tenia tos, i per tant tossia.
Clara: deu Carla! Que has menjat xiurons o que?!

I ara per no perdre sa costum, dues peponades:
“Jo no venc cuant tu hi som”.
“Es des facebook és es més jove del món”.

FORZA ATLETI SIEMPRE

2009-03-12T04:05:00.000-07:00

Sólo el Atleti es capaz de abandonar la Champions sin haber conocido la derrota. Sólo el Atleti es capaz de abandonar Europa en un partido en el que (mundo al revés) flojeó su ataque y sobresalió su defensa. Sólo al Atleti le pueden sancionar en su vuelta por disturbios en las gradas, mientras Platini disfruta en el estadio del Panathinaikos al calor de las bengalas y sin ningún láser discotequero atormentándole la visión. Sólo al Atleti le anulan el gol de la victoria en el Calderón contra el todopoderoso Liverpool. Sólo al Atleti le birlan el primer puesto de su grupo con un penalti inexistente en Anfield. Sólo al Atleti le obstaculizan su pase a cuartos con una pena máxima sobre Simão que no quiso ver el árbitro holandés. Sólo el Atleti puede verse justamente apeado de una competición que llevaba años esperando ante el equipo, a priori, más asequible que le podía tocar. Sólo el Atleti, sólo él, puede ser capaz ahora de no tardar otros 11 años en oír la pegadiza musiquilla de la Champions.
En esta Champions ya habían cumplido. Importa la que viene.

A Zimbawe!

2009-02-15T11:37:00.000-08:00

Estimades fuaques de pi dolç, tornam ser aquí, despues de 2 anys sense fer d’actualitzar, ho feim avui amb motiu des viatge que va poder executar sa directiva des Purifingansa.
Es motiu no es altre que es d’arribar provisions a nes nostro estimat missioner Salero.
Fa devers dues setmanes vam partir cap a Londres, sa directiva des blog i uns pocs periodistes acreditats que mos van acompanyar tot es viatge. Vam passar uns dies a sa capital Inglesa ont una ONG mos va donar material humanitari i alienígena per fer arribar a nes 3 món (encara té podio),es possible que penseu que partíem cap a Afganistan, poooos no, anàvem a Zimbabwe, es Salero despues de Nadal va ser enviat a aquet país sud africà per tal de repoblar una petita zona que es Graueros (dícese de todo niño nacido o fabricado en Es Grau, estan ben locus [véase Agnès]) van devastar fa 200 anys, encara que sembli mentida aquella zona era poblada per una primitiva tribu Masai que degut a aquesta cosa que van fer es graueros van haver d’emigrar a Kènia i coses així. Vicente Boluda! Badambambu!!!

Es per açò que es Salero no el voreu a sa foto, be a noltros tampoc perquè anam amb sa vestimenta típica masai, (pintats de negre).
Aquí vos posam unes dades sobre es país en qüestió i llavor entrarem a explicar com va concurrir es nostro viatge per ses zones més cok d’aquet d’Àfrica de baix.
Bé és igual, sa wikipedia posa moltes coses i jo lo que vull son nombres.., imaginau-vos una extensió molt molt grossa a lo africà (amb areneta, més areneta, poca aigo, i escorpins que piquen).
Com deem abans, mos trobàvem a Londres ont un dilluns a capvespre partíem de Heathrow, anàvem amb un Boñ 747. Dins s’avion vam conèixer és que un temps era Power Ranger negre, que mos va confirmar sa mort de tots ets altres en extranyes circumstancies. També anava allà a una missió secreta den Zordon (contrabando).
En arribar allà es Salero mos esperava amb un tigre 4x4 ont només va poder pujar s’staff de Plurifingansa, es medis de comunicació i de coneixement del medi van haver d’anar a pata. Ja instal•lats, es salero mos va acompanyar a veure es batle de Zimbabwe: si, sembla raro però tenen batle i es d’UCM, (açò explica es misteriós viatge que va fer en Jordi fa uns anys, que suposam va anar a corrompre ses eleccions). Allà va fer una bereneta amb productes típics de sa zona i uns embutits que va robar en Lluís de s’almacen de ca seva.

Es Salero mos va encomanar una sèrie de coses per tal de fer mes amena s’estància a n’aquell país, sa llista no era altre que una sèrie de revistes X, y X gay, el jueves, sa revista de Ferreries, botelles de butano buides, fruita de sa lluna (sa fruiteria eh) i de ca na clara, molt de tabac, JB, birres que allà es pixat de vaca (unes vaques rares, si si, com ho lligiu) sacs industrials de sal que allà no sen fa, també va voler molt de musgo per fer betlems i caganers masais, llibres de dret a distancia CCC que havia dixat a ca s’àvia Margarita, 23 capses de ferrero rocher,, envoltades en gel per no fondrer-se, una de Mon Chery. Pizzes gamberini de can boby, sense gambes clar, i atuns congelats de sa Kerikanda major per poder fer dit i fets i conserves.

Què més dir de sa nostra estància per terres africanes, ah, si, EEA, (qui hagi vist diamantes de sangre ho entendrà).
Com a totes ses aventures d’aquest tipu, mos van explicar lo que no havíem de fer, com entrar a sa selva tot sols, no torcar-mos es cul amb sa mà, perquè si, no tenen paper de water a Àfrica, i no torcar-se es cul amb fues de palmera equival a una condemna a mort, i no una mort qualsevol, sinó una mort per formigació, si, formigues gegants que te mengen.

Acte seguit es Salero mos va mostrar ses seves dedicacions. Mostrava a llegir a nes fiets, els hi mostrava a lligar (perque clar, recordam que era allà per repoblar sa zona), i a ses estones que tenia lliures, lligava ell.
Después mos va sorprendre molt amb un secret que tenia que no sabia ningu, havia estat pare per segona vegada (sa primera va ser amb en Víctor). Resulta que es va emborratxar i va fer lo que no s’ha de fer mai, entrar a sa selva tot sol, ont una orangutan d’enormes dimensions el va violar, i d’aquí va sortir en Punxunet, mescla d’humà i simi. En Lluís va descartar denunciar a sa mare de s’espantosa criatura, més coneguda com Cometocino, més estava encantat amb sa paternitat.

Un dia vam anar d’excursió a ses muntanyes sagrades de sa tribu Masai, per poder apreciar sa seva bellesa i per enterrar en Punxunet, que s’havia mort dues setmanes antes (es tradició primer dixar es cadàver a sa plaça des poble perque sa peregrinació sigui mes asquerosa, per sa pudor més que res). A s’excursió hi va haver rialles, plors, i bufetades, perque na Cometocino va donar sa culpa de sa mort den Punxunet a nes Salero, es cual es va indignar i li va fotre tal barrada que va caure per un precipici i es va morir. I d’aquí ses rialles. Un dia per enmarcar.

En sol demà matí una banda de música mos va despertar, noltros espantats vam cridar a nes batle que havia dormit amb noltros perquè sa dona estea amb un altre tiu a ca seva i no volia que la molestessin, i bonu mos va contar que aquell dia era San Zimbawe.
Mos vam vestir ràpidament i vam acompanyar a sa comitiva a sa plaça ont hi havia tot es poble i cap-grossos que feen un passa-carrers demanant aigo! Aigo! Però res, ni una puta gota, llavor van fer lo que vindria a ser un jaleo però amb cries de zebra com que allà son un poc bèsties taen un bon tros de ses cames de davant i així sempre caminen amb ses de darrera, però molt polit tot, no vam poder fer fotos perquè no volen que els hi copiïn ses festes...
No mos extendrem molt més perque fa vessa, dir també que es dia que tocava pirar-mos era des dia de Sant Zimbawet i feen jaleo amb cries de papagayo, per acabar mos van fer una despedida amb globus i olivetes i melons de tot l’any.

Mos despedim, amb aquesta actualització i amb unes cuantes peponades 2009 .
-Pepo a un bar: sa pizza d’atun es igual que sa margarita amb atun no?

-Pescavem amb s’escopeta.

-Es lloru des bec

-Jo una iguana no me la menj(victor)

-...Amb molt de gust de fred.

PD: a sa foto, d'esquerra a dreta: Lluís Barber, Raül Carreras, Lluís Pons (Salero)

2009-01-13T14:21:00.000-08:00

(Recomanam lligir poc a poc, mirant ses comes i no donar-li a tot un context literal, moltes coses no tenen lògica i aquí està sa gràcia, si s’intenta entredre serà pitjor i podrieu sortir per sa pota, alerta amb es turró, i sa cama mil.la, gràcies i bon viatge)

Nadal, nadalet, nadal…

Molt bona nit expectres de sa humanitat. Benvinguts de nou a plurifingansa. Avui, dia 13 de gener, estrenam s’any de ses malifetes de plástic amb pinyons, i que millor que fent un repassó de lo que han estat, diriem, aquestes festetes de nadal.

Ses vacances amb comunió van executar oficialment dia 20 de desembre, ont, amb un bon botellón, vam donar sa benvinguda a s’alegria, s’amor, s’amistat i un caramull més de sentiments mutus existents dins es nostro grupu.
Colorín colorado este cuento no se ha acabado. Així que…proooseguim.
Es botellón beníssim, com casi sempre, vam riure molt, vam fer es payasos, vam cantar i bup. Lo que no va anar tant bé, com ja es costum, és es port. Una merdarada de ses grosses. Ja sempre es lo mateix, estan embruixats ets accesos a nes port? Es que es trepitjar un escaló (sobretot ses escales aquelles grosses que sempre tens un ou més amunt que s’altra) i boooom, efecte alcohol desaparegut.

D’aquell vespre mos quedam amb lo principal, sa retrobada de tots amb tots i sa ja esmentada xalació a nes botellón caminaril.

Punt segon. Es cuc. Vam celebrar tant majestuós dia a Casa Kito’s (véase Bybo’s House). Es sopar va ser un poc trelí trelà, perque? Pues perque sempre esteim igual i esperam a darrera hora (véase 60 minuts) a decidir lo que feim. Después des sopar, uns van decidir quedar a Ferreries, altres partir cap a ciutadella, i així en jordi va anar a correr món. Botellón bé, amb bona companyia, i port = caca.

Un d’ets altres punts a xerrar, es sa coronació d’un des cims més alts de menorca, si, vos xerram des Castell de Santa Águeda. La vam executar ses següents honorables persones: Juan Carlos, Edu, Jordi, Víctor, Pedro i dos servidors.
Jo (Lluís), seguesc pensant que vam pujar massa adeveres, no mos encalsava ningú. Dalt vam dinar, i posteriorment vam jugar a amagar, ont van tenir lloc ses coses següents: en jordi va foradar s’olla, la va tornar a foradar, i en víctor es va llevar es calçons “perque sinos quant parava i cercava, li feen renou”, dixau-lo.

Més coses. Cap d’any.
Beníssim, com no, a ca meva (Lluís), i amb un nou World Guiness Record, persona més ràpida en gitar (véase: fer oi, rojar, treure per sa boca es sopar…) del 2009.
Aquí s’altre servidor, per simple eliminació es sap qui som, provau-ho, comença per Z.
Idò sí teniu-mos aquí altre vegada, seguiré amb lo den Lluís, que no va ser ell es primer ésser viu en gitar, sinó un altre Lluís (no el conexeu),no es que nagues torrat ni moolt manco perquè noltros no potam, va ser simplement un mal entès entre ses campanades, sa renou de ses campanades, sa panxa i lo que fa que riguem, tot açò unit a un toca pilotes (jo), ho remenam i tenim una impossibilitat de enviar-se coses via oral, més unes rietes i ja tenim sa pooota defora o dins un plat que llavor vam fer servir per menjar un dit i fet.Com bé ha dit en Lluís mucho bien a ca seva, vam riure i com no vam fer sa tradicional roda personal ont un per un anam passant una roda de piropos anuals tipo “per ser es qui menja mes tronges ..”seguit d’un fort aplaudimientu.
Enguany va faltar cotillón, a cap puesto en vam trobar...però bonu vam seguir igual, llavor com cada any cap a sa plaça, devallant a nes parque i finalment a llevant
Ont vam disfrutar d’un magnífic boteflon amenitzat per ses musiques des cotxo den Víctor.
Com sempre vam partir desperdigats en batallons de 4 i taxis blindats cap a ciutadella, entre les 2 i les 4 més de menos.
Allà no se com vam trobar unes escales molt polides a ses cuals beure vam molt, i tocar abrigus de pell!! però es port com sempre, i be ha dit en Lluís, una merda merda.
Bé res, un altre dia, mm nolose dies de bingo que no ham perdut cap excés de doblers, ham jugat poc ham guanyat res, però escolta tu no ho podem tenir tot.
Ara pensava que despues posaria ses peponades de cada dia, però es movil es va morir, bonu el tenc en coma, i no puc entrar dins es missatges borradors, que alla es ont es guarden, fotre,tot i axi farem pipi tot i axa farem caca.
Ham nat un parei de dies a tirant, primer a can Jordi a sopar de torrada i robar peixus de forma extravagant i psicodèlica XD, i saltre dia a dinar també de torrada a can Xavi que també vam xalar molt, un altre cima que tenim coronada es sa de tirant, nose que putes era però es qui vam pujar just veem es campament base. Allà dalt vam amollar una família de cavalls i guepardos.
Per suposat pràcticament cada dia ham fet cafenets, un des tants que vam acabar a Cala Galdana jugant a amagar per alla dins.
Sa veritat es que s’ha fet curt i no ham fet pràcticament res de lo que en principi teniem pensat, però ja es farà per Santa Setmana Santa si es centofalo fa gala de sa seva amabilidat.
Però abans de açò tenim es carnaval(i altres caps de setmana que segur que vindra gent...) no serem tots,ni molt manco però sempre es polit,es un cap de setmana normal, però amb 3 festes, divendres Ciutadella, dissabte Ferreries, i dilluns Alaior(gent de confiança), veurem de que nam ..lo que es segur es que farem un tanque (es un dir eh, cada any li deim tanque sigui lo que sigui, es remonta 300 anys enrrere, no ereu nats encara).

Be ja nose que posar mes, axi que vos deix amb unes peponades:

Aquesta la tenia a nes fotolog: Bon añy i feliç any nou.

Despido me de tots voltros i fins un altre, esperem que sigui prest i mes bona.

HI col.labora Ajuntament des Mercadal

UN DIA TRIST....

2008-12-15T12:12:00.001-08:00

Avui es un dia trist per tots noltros, un dia que havia d’arribar, però que ningú esperava fos tant prest.
Se’n va una gran persona, un gran amic, en definitiva un gran gall, si, en José de s’Uastrà, en Bep com li agradava a ell, ha mort cristianament mentres fea sa seva passetjada matinal dins es seu galliner. Ses seves donzelles ploren sa seva mort, deixa una numerosa família i moltíssims amics que sempre el recordarem com aquell gall al.legre, bromista i picador, amb es sentit mes literal de sa paraula.

Però ham de pensar que ell serà feliç, que después de molts anys es reunirà amb sa seva estimada Maria, que mos va dixar ja fa un temps.
Semblava ahir que el trobàvem acompanyat d’aquelles brutes i hippioses persones, i que juntament amb na Maria van passar a ser membres honorífics des nostro estimat grupo. Sembla ahir cuant els a vam batiar per después entregar-los a Déu en Sant Matrimoni.
Moltes juergues, moltes festes de poble, moltes trastades…
Me’n record d’aquella vegada que mos vas mostrar a volar, “ses ales, ses ales!, desplegueles !”mos dees. I jo te contestava: cuant tu xerris jo volaré imbècil ! tu siiii giraaaaaafa. Te’n recordes? Qui pugues tornar p’atrás.
No podem deixar de mencionar sa primera vegada que jugàvem a nes parque de s’escola, que van arribar en Francesc i llavors en Jordi, que sense dubtar-ho un segon t’hi vas tirar damunt com un colom damunt en Francesc o en Jordi i sense cap tipo de pietat vas despuar i violar-los, encara hi ha sang.

No puc dir res mes, perquè m’emocion i lo que no he dit ja ho saps tu Bep. T’estimam !

Recordar que no es farà funeral perquè va deixar molt clar que no era prou important com per fer perdre es temps a tanta gent, mirau sa humildat que arribava a tenir.. encara que tu no vulguis, dia 24 farem un minut de silenci i es diran unes paraules per despedir-te definitivament, tot i que sempre estaràs dins es notros cors.

I per acabar pensar en coses polides, que arriba nadal! Executarem una xalació màxima fm.

Besos a tothom

PD: tots duim un petit bep dins TT.

Amén

Frase des dia:

En Pepo, xerrant sobre una foto: “Has sortit amb sa llengu oberta!!”

Sant Nadal

2008-11-29T06:42:00.000-08:00

Bon dia dia actualitzam de nou a 10

Es punt més important de s’ordre des dia és: NADAL. Si senyors, aquestes dates próximes plenes de joia i alegria.

Que farem? Quins plans hi ha? Son coses que ham de debatir, es per açò que sa nostra delegació es desplaçarà as estudis de A3(s’audi no) per anar a nes programa de na Patricia, i voltros podreu participar enviant un éseémeése con la palabra clave Cuc al 2525denoviembre.

De moment jo faig un resumet de lo que més o manco serà.

Encara no es saben es dies…però es té prevista una sortida amb es 2 cicles a nes Castell de Santa Águeda, a peu, clar.

També narem a cercar esclatasangs per dins sa marina d’estats units…a pescar talvegada i més sortides rurals.

Una sortida nocturna, divertida a la par que diferent, serà sa des Casino marítim que segons es plans den Lluís i es representants des casino..mos endurem un bon pesic de ses arques de s’establiment en qüestió .

Dia 20 de desembre podríem sortir, per començar a calentar per posteriors dies grossos de festotatota que fa mes de mil millons que no feim una bona sortida, un bon botellón sense friseres i amb amor, i molt d’alcohol, cony.

Acte seguit, ve un des dies forts, es dia des Cuc (worm’s day). Recordam que l’any passat per variar vam tardar molt a decidir ont anavem a sopar i ho vam haver de fer tot a la correguda i gràcies a nen Felip fusion que va oferir sa seva morada, una cova a Marina Dor, un paraíso de ensueño.

Supòs que tindrem es mateixos problemes de sempre però bonu, que hi farem. Prefeririem un puesto informal, ja que son ser un dia mogudet, sigui un local, una cotxeria... També vam tenir mal de fer dicidir s’hora de partida a Ciutadella i sa polèmica que va dur es nar-hi, enguany s’en xerrarà avam que feim. Recordar que aquet matex dia sa Pepofílica cumpleix 21 anys des seu naixement. Un fort aplaudiment.

Dia 27, que torna a ser dissabte, per jo podem surtir, total mos veim poc i no ve d’una festa més, un botellón a una obra... o més a l’aire lliure si es fred ho permet.

I ara es dia més important per uns servidors. Si, xerram de cap d’any.

Jo (Lluís) trob que si no hi ha res de nou, no hi haurà inconvenient en anar a sopar a cameva, sempre que es papis no diguin lo contrari. A més, mantindriem tradició. Així com ho feim sempre amb totes ses que tenim, que no són poques. I per destacar-ne un altre d’aquet gloriós dia…sa roda personal de s’any, que consisteix en que entre tots deim lo mes destacat de cada un as llarg de s’any, per dir-ho d’una manera son uns reconeixements que otorgam a cada un d’ets integrants d’aquesta magnífica piña.

(també la solem aprofitar per insultar a nen Jordi si no ha vingut).

Per tal sopar oferesc una llista de convocats que esper asistin sense cap inconvenient, Així com una resposta per confirmar sa asistencia i es plat a degustar:

Raül Carreras Febrer
Miquel Febrer Morlà
Bybo Florit Pons (Francesc)
Felip Sansaloni Pons
Pedro Coll Allés
Josep Martí Pons
Lluís Pons Gomila
Eduard Gómez Coll
Josep Pons Cardona
Víctor Álvarez Vidal
Juan Carlos Goñalons Sintes
Jordi Pons Triay
Xavi Ametller Carreras

Notes:

· Jordi: Lo que sabem segur es que: o no vindràs, o arribaràs tard. Aquí no tenim discussió posible. Vina d’una puta vegada, que l’any passat vas dir que enguany ja tocava.

· Víctor per favor, no venguis disfrassat d’abre com l’any passat.

· Lluís, no mos duguis cap moret d’Afganistan, que no entrarà. XD

Ses cartes per els reis començaules a fer, que después no tenen temps de comprar tots es regalos. I recordau que els reis ho veuen tot!! De dalt son Telm.

Per acabar m’agradaria dedicar es premi a totes ses persones que nosequefan i cok cok.

Enguany hi ha crisis, en Solbes talvegada encara diu que no, pero en Melchor & company ho saben de mes i any i segle…i segurament no duran tanta cosa com anys passats.

També dir que com ja sabeu sempre feim uns cursets o unes xerrades col.loqui, en motiu de sa natividad del senyor, sa directiva des bloc farà unes xerrades a la fresca sobre sa vida, mort i resurrecció de Jesús, dia 24 a les 15.00. S’altra xerrada serà dia 2 de gener a les 15.30, amb es nom de: “El misteri de les rates de Jericó”.

“Cuando se hubieron cumplido los acontecimientos que debían preceder al advenimiento del Mesías, de acuerdo con los vaticinios de los antiguos profetas, Jesús llamado el Cristo, Hijo de Dios eterno, se encarnó en el seno de la Virgen María y, hecho hombre, nació de ella para la redención de la humanidad.”

Frases tontes d’avui:

“Sa Xova den Coroi” per Miquel Febrer Morlà.

"Me va pasar un Audi igual que es meu, bonu igual no, era gris." Josep Martí Pons, (s'audi seu es gris).

Esteim d'enhorabona

2008-11-15T04:53:00.000-08:00

Bon dia dia dia, trobam mos un altre dia aquí reunits per explicarvos es darrers aconteixements des nostro entorn (entornar: ses camisetes de cotó 100% s’entornen)

Així que vos comentarem sa darrera que ha passat per sa redacció des blog de ciment.

Farem memòria per situar-mos. Tot va començar quant en Víctor era gros i tenia 5 anys, sa mare va abandonar es niu i el va dixar tot sol amb ses seves 7 germanes…

Així com passava es temps, ses seves germanes començaven a viure sa seva vida, dixant en Víctor tot solet (ooooooh, mesquinet...te fots, maricón). Elles ja tenien mascle i pràcticament totes tenien criatures o esteen en camí.

En Víctor no podia seguir així, i va partir a córrer món per tal de formar una família: Just devallar de s’abre es trobar amb una oficina d’Halcón viajes i amb una oferta de avión + estància+avion+hotel+1 cola per anar a la Riviera Maya amb ets escoltes.

Com podeu suposar no va tardar ni 2 anys a partir. Situat ja a aquell campament es va fer amic de molts de joves i joves (mascles i femelles) que anaven allà per pasars-ho bé, però ell no estea per jugar, ell ja volia formar una família així que tenda per tenda anava demanant caliu…però sa baixa edat, talvegada, el va impedir satisfer ses seves necessitats progenitores. Descartat es campament parteix cap a Washington dece (aquí no va fer res, però me fea ganes posar-ho), així que de oca a oca arriba a Àsia, ont comença a fer feina de canguro, però un caçador Australià el va caçar i sel va endur cap a Sidney ont el va curar de ses ferides produïdes per sa col que va menjar.

Es caçador es s’homo de sa caçadora, i li va mostrar a fer viandes, fabricar llapisos Staedler, croquetes, i també inseminacions artificials (tant d’aus, anfibis, i granotes). Cuan va estar preparat va partir cap a Afganistan, amb una altre oferta d’Halcon viajes, (que ja el tenia com a un VIP [Viandero implora polla]) però aquesta vegada era per un altre cosa que no men record.

Establert a Afganistan va conèixer es Salero missioner, que s’estea passant una pantalla i no podia perquè no arribava a nes platanos i li quedava només una vida.

Es Salero i en Víctor es van casar per lo civil però dins una iglesia que havia fet en Loga, aixì poc a poc van començar a tenir una vida nòmada, sense sabates, però amb calçoncillos foradats regalats per en Felip. Van vagar per el desert durant 40 anys, ajudant a tota persona que es poses davant, apart des dies que tenien fam que no l’ajudaven perquè se la menjaven crua i amb pels de bou.

Però va arribar sa crisis a sa relació, es salero començava a ser vei i a tenir puces (de vàries especies, fins i tot colkunes no conegudes) i en Víctor encara no tenia cap pastoret, i amb sa por que li suposava es pensar que un dia haurien de sacrificar es Salero perquè era molt vei……se li va venir el món damunt, perquè va fallar un des pilars principals.

Com dic, en Víctor estea preocupat i li va comentar a nes Salero sa possibilitat de tenir un fí, es Salero después de moltes meditacions i un got de llet amb crispis va cedir a ses demandes de sa seva parea. Però també li va sorgir un dubte, com podrien tenir un renacuajo allà tirats pel desert? aaaaamigo ses tècniques den kaito o de s’australià li van servir a nen Víctor per quedar-se embarassat per inseminació artificial. Después d’aquells 40 anys i arrelde2 més de regalo i embaràs arriben a Menorca per dar a luz su hijo, i dic jo perquè putes l’hi has de donar a na Luz es fi teu? es teu es fi cony i també den Salero, joder…però bonu cosa seva, seguint amb es fil de cuca societat anonima de sa història…es dos tortolitos arriben a s’hospital Mateu Platafila, es Salero un poc demacrat per s’edat i en Víctor amb un bombo considerable (arrelde2 anys d’embaràs)i li comenten a s’infermera o doctor o lo que sigui, que volen donar es fi a na Luz. Aquí mos demanam, perquè en Víctor estea tant interessat en tenir un fill, si después el volia donar a na Luz? Suposam que es masoquista i li agrada es mal...

Es doctor (era doctor es final, encara que no tingués es MIR) els hi mostra un formulari i demés paperum abans d’entrar a nes paritori, però l’informen que es fi fa 2 setmanes que va néixer, i que era a planta que els esperava, segons van veure ses cameres de Orfila24Horas tv.

Van fer com si l’hagués tingut allà, com un part normal.
Dilluns passat vam rebre sa noticia de que ja eren pares i mares i tota sa redacció i corresponsals es van desplaçar a s’hospital per veure sa criatura.

Hi ha que veure que be que ha quedat s’hospital nou aquet oooohhhh, els hi comentava a ells que sembla un aeroport, amb ses seves botiguetes, escales mecaniques, oficines, portes, finestres, rajoles, grifos, i genteta, sembla de deve! Cosa mes mona...

I bonu vos adjuntarem una foto de’n Víctor i sa criatura, que bonu creim que es sur africana però no tenim constància de que hagi estat per allà.

Víctor, esteim molt contents de que hagis parit aquesta preciositat divina obra de sa mare naturalesa, que mitjançant sa corrupció interna que sa CIA exerceix sobre sa Interpol, va dir hola.

I fins aquí sa cosa aquesta d’avui, vos dixam amb una petita ració de frases den Pepo, peponades, recordar que es fa una rifa d’un dvd i defora ses mares han preparat una venta de menjars.

Molt bona dia i fins un altre, tancau sa porta en sortir, gràcies

- Coñ no trop sa positura(és possible que estigui ben dit, en aquet cas escrit, però es sa inèrcia que tenim cuant en Pepo amolla cosa rara per sa boca)

- Comença a fer fum es vent(allò que fa cuant va fred i tires s’alè)

- Si no jugau no podeu jugar(s’altre dia a rocks que jugàvem a trivial, si a trivial, i en Pepo va amollar tal cosa, no sabem a que es referia, llámalo X).

Pròximament tenim...BODA!!

2008-10-27T15:38:00.000-07:00

Sii senyor!! Toma ya!! En Felip i na Núria se mos casen!!!
Sa gran notícia mos va venir de nou, mos va dixar freds, i a cuadros, (colke redó també..).
Però mos alegra!! Vaya que si mos alegra!! Mos omple de felicitat!
Semblava que era ahir que es van casar, però per sa informació que tenim na Núria estea a ca seva de Barcelona fent bolillos i cusint calsoncillos foradats d'en Felip (vuelta i vuelta),cuant, de repent i sense previ avís, va apareixer en Felip(mira es Felip de sa frase anterior i es paréntesis coincideixen, ho veis?)i li va dir: Núria! se que som joves, que no tenim papers! pero mos estimam,i també mos
estimam, i també mos estimam en Raül i en Lluís!!! llavonses, es va posar de genolls enterra, i amb una veu de mut li va proposar matrimoni.
Na Núria, espantada, sesonrojounpoco i va dixar es bolillos (es calsoncillos no) i es van abraçar mutuament, un amb s’altre, ella amb ell, ell amb ella, en fi, tots dos junts, abraçats, agafats...sense tocarse. Una escena encantadora.
Lògicament sa resposta va ser un SI. Después des moments d'emoció, va ser prest que mos ho van dir a noltros, a nes pares, i a nes bonsais que tenen a s'hort.
Sa veritat es que es Pares no s’ho creen, ben normal per altre banda. Ells
sabien que s’estimaven però ni en bromes havia sortit sa conya de casar-se tant prest, ja que tenen 18 i 20 anys.
Antany, que no hi havia la Gesa, era més normal, però ara ses coses son diferents. Encara que per es nostros amics Felip's NO! cosa que mos omple d'orgull i satisfacció.
Sa veritat no sabem com ho duen ara es papis, però suposam que después d'haver-ho paït, en deuen estar de contents mes de mil, més d'un milló mos atreviriem a dir.
Aprofitam es moment (desde sa seu des blog, a Ginebra) per felicitar Tonis i Cámis, i Maris i Maries.
Encara és prest per rallar de dates i feches, i restaurants! però suposam que no serà més tart que és pròxim istiu.
Per tant s’hauran de preparar ses respectives “darreres de fadrins”, a nen Felip el durem de viatge a Afganistan, a veure en Lluís Pons,que fa de missioner allà, i no sap res encara de tot açò.
Aquesta notícia m’hos ha caigut com un....com es diu (una cosa que faixi molta il·lusió), és un somni per noltros anar a una boda d'un íntim amic,
perque de cada un que es casa, es casa tambe una part nostra, es podria dir que som un TODO UNO. Serà sa gran festa de 2009... riures, paso dobles, ¡enSima de la mesa!
fuuu acabar molt malament, tots, menos es Felip's, que hauran de partir en sol demà cap a sa lluna de mèl de bea, que passaran dalt una figuera de moro (higos chumbos en castellà), a un país anomenat: El país de les figueres de moro i ses coques amb brossat, a Bulgaria.
Comentada ja aquesta gran noticia, mos despedim. I seguirem informant d'aquet, i de molts altres interessants temes i events.

PD: Agraïm sa confiança que depositau en noltros, vos ho tornarem en forma de transportadors d'angles ont hi podreu gravar es vostros noms devora es nostro Logo, i així tenir un record per a sa posteritat.

Frase d'avui: "Cada dia es retrassa un any" Miquel Febrer Morlà, Sobre ses dates anuals de Setmana Santa.

Salutacions

Una altre revisió,Cap de setmana pasat

2008-10-20T13:50:00.000-07:00

Pum pum pum, avui contarem per damunt damunt lo que va ser aquet passat cap de setmana.
Bàsicament es resumeix amb que en Barber Lluís va venir nedant desde Madrid per passar, familiarment es cap de setmana. Va venir per sorpresa (tot i que jo, en Raül, ho sabia) uoooooo ho sabia. Dijous vam quedar com sempre a sa font per fer es cafè cuant va aparèixer en Lluis, donant una grata sorpresa a nen Pedro, igual vam fer amb es Pepó a nes taller, a nen Felip per es carrer i en Víctor es va enterar per sa bocota d’en Pepo que amb aquestes coses no sol anar molt alerta.
Ja som divendres, jo no vaig a classe perque es llit no me va dixar, així que en Lluís i jo anam a fer un toi (o dos o tres), a mirar obres, es pont nou, fer propostes per es futur....i rès nam as fosquet i esteim per quedar...en Lluís en Pedro i jo. No sabíem que fer i lo de sempre caminar cegament per es carrers i places de Ferreries, anunciant a tothom, ui, és sa nostalgia.. xD!!! Lo que deem.. fins a tenir un objectiu comú, que es final va ser anar a sopar a gelat gelat a Mercadal, una petita volta també per aquells carrerets que s’enfonsen, i ja de anada cap es cotxo tornam pensar que feim. Jo vaig entrar es darrer i dic amb to de broma, a s'aeroport per favor, cuant surt en Pedro(no des cotxo) i diu: nam a s'aeroport? nam nam, a veure gent com arriba, i dit i fet, allà mos vam presentar a cercar a coneguts, desconeguts, animals... gent que saludavem...fins que va sortir en Pepo de per allà fent veure que l’esperavem a ell. I com que aquí no podia acabar la cosa vam dicidir anar a nes casino marítim, lo unic que no vam fer res, estea buit, un martinet i au.
Dissabte tot es capvespre pescant, alerta ets ams Vìctor que el fotras dins un ui iii.. res... que no volem disguts!!!!...ben perdut està, 4 pexets, un nou amic (un l’avi), i ho vam retre, s’atracava s’hora de cada dissabte en que anam a comprar ses provisions,i per variar un poquet la cosa vam nar a nes diskont, a Ciutadella.
Que mes al.lotetes? a si partim cap a ciutadella amb en joanet, no tenc durus tiu! Jaaaa

Deu aquella que...lletja, si si, molt lletja... JAJA!!
En arribar, directes as botellón llón llón. A nes nostro caminet, que mu l’havíen fet net!!! Des d’aquí, donam ses gràcies a sa brigada de s’ajuntament de Ciutadella. XD
I res, moltes riaes, si si, moltes, i ja tirant cap a tard vam ejecutar sa devallada, i lo de sempre, un poquet de jazzbah, un poquet de la vela, i tararí que te ví. I recordar que si sou per es port de Ciutadella a falta de 1 minut de s’hora de partida des bus, no passeu pena, hi arribau. Provat científicament vàries vegades.

Diumenge, despedida den Lluís a sa Font mirant sa final de futbol sala Brasil-España.
Que van anar a penals. Si, si, penals d’aquells que parteixen de mitjan camp, i que si tens mala sort feren es pole.

Molt bon any, i fins un altre.

Recordar a ses suscritores, que amb ses pròximes entregues de Venca vos regalam un meló de l’avi(vé amb fascicols),.. i aprofitare per fer-li propaganda, 8 cèntims es kilo, contrabando puro i duro, sin cortar.

indignant

2008-10-14T09:07:00.000-07:00

No té nom. No senyors, no en té. M’he despert amb sa noticia més injusta que me podien donar: “La UEFA cierra dos partidos el Calderón”.

No m’ho crea, de fet, encara no m’ho crec. A que ve aquesta sanció? No ho puc explicar perque no ve a res. Però lo que si puc dir, es lo que va passar as partit en qüestió, ja que un servidor el va disfrutar en directe.

A les 19.00 ets aficionats*1 de l’Olimpic entraven a nes camp. Obviament es partit era a les 20.45, i aquesta mesura es sol prendre quant uns violents visiten estadis rivals per evitar enfrontaments. A partir d’aquí, comencen a rebasar asientos, tirar botelles, salives, i tot objecte sólid que podien, contra aficionats de de ver, que seien baix ells, a destrozar s’estadi per ser clars. I així que? Que feim? Es dispositiu policial intervé (es partit era considerat d’alt risc), amolla 4 tocs, i ho intenta calmar així com pot. Com s’ha de fer, vamos.

Però així i tot!! mos tanquen s’estadi!! 3 partits!!!! Impressionant.

Dixeu-me seguir, perfavor.

"La UEFA culpa a la Policía española de "provocar los incidentes" del Calderón"

Que me digui sa UEFA idò, que sha de fer, quant aquestes rates de bulló, comencen a destrozar ca teva.
Anar a dir-lis: hola senyor aficionat de l’olimpic, podria dixar de rompre i tirar coses? Si, clar.
I per paga, ho pagam noltros!! Si senyors!! S’atlètic!!!!
Idò no, quant sa policia va veure que no era aturador, va actuar com havia de fer. Excuses barates i infantils d’un organisme que ha fet açò simple i llanament per dues qüestions.
- Era un club francés, i es president de sa UEFA ho és.
- S’Atlètic de Madrid no és un Barça, Madrid, Milan, Manchester... (exemples triats a l’atzar).

Dixeu-me seguir, per favor

"SU PORTAVOZ TAMBIÉN DICE QUE NO SE TRATÓ CORRECTAMENTE A LOS MINUSVÁLIDOS"

Com que no s’els a va tractar bé? Jo els a tenia davant, darrera sa porteria des fondo. Tot normal, fins que mos marquen, i a no s’els hi acud res més (a n’ets minusvàlids i acompanyants) de girar-se cap a mils de persones (i ells eren 9 o 10) de començar a insultar-los i mostrar-lis es dit d’enmig. Chapeau!!!! gabachos, chapeau!!!
Però, dixau-me seguir, per favor

"La UEFA alega cánticos racistas contra jugadores del OM"

Una merda, ni un. No puc dir més clar, per que ni un.

I per paga:
Declaracions den Michel Salgado:
"Espero que no sean tan exigentes con todos los equipos como lo han sido con el Atlético”
Clar que no, fiet meu, clar que no. Faltaria més homo de Déu, que a un equipo com es vostro vos fessin açò!!

Un equipo que està esperant tants d’anys per viure partits com aquest, que sofreix tant, ho aconsegueix, i no pensen cap altra cosa que carregar-sel com una puta merda.
No senyors, aquesta competicio*2 no es mereix un equipo com es nostro.
No té nom. No senyors, no en té.

Nota 1: dic aficionats per no dir, fis de puta.
Nota 2: competició com a sinònim de farsa.

Lluís

Història de com va arribar en Jordi a Ferreries

2008-10-02T13:43:00.000-07:00

Después de tanta estona, SI, senyors... SI! ACTUALITZAM! i que millor que explicar-vos sa història de com un des components des nostro estimat i gran grupo d'amics, va arribar a Ferreries.No explicarem tot s'origen, més seria molt llarg i costós, sa proesa complerta vindra en fascicles que narem penjant cada cert temps. A més, cada vegada que posem cosa nova, introduirem una frase/mac de ses que normalment s'escolten en companyia nostra.

Sense més preambuls, sa història:

Açò son dos que van amb moto i es tercer obra sa finestra i hi tira es quart, es cinquè s'asusta i li diu as sisè que es tercer està ben loco, des setè as dotzè diuen que és ver i que l’haurien de fer baixar de sa moto si no volen surtir ferits tots. És a dir que baixen es trecents curanta dos de sa moto i queda es tercer (que ara és es primer) tot sol damunt sa moto bén espantat ell, i se’n va a posar metzina que ja estava casi be baix de tot. Açò que arriba a sa metzinera i demana 2000 litros de metzina lo que ve a ser 3 tonelades i mitja, i es metziner li diu que li sap greu, però que no en tenen tanta. Vet aquí que es de sa moto emprenyat de dalt fins baix baixa, deixa es freno de mà posat i li fot tal ventai as metziner que va a parar a s’altre banda d’acera i cau enterra, es tercer, que era es primer, be, que ara no és damunt sa moto per tant no és ni primer ni tercer, és es nombre "0". Consequentment, es nombre zero seria es que hi ha damunt sa moto pero cla, com que no hi ha ningu, d'aqui li ve és nombre zero, i cla per referimos as que ha baixat de sa moto a sa metzinera li hauriem de dir “menus 1” o cosa així,(o menus 3) bé com que no sabem quin nom dir-li li direm "Jordi"...Vet aquí com va sorgir es nom de Jordi. Es primer avantpassat den Jordi va ser motorista, SI!, però es darrer caganer. Es semblaven de res en Jordi motorista i en Jordi caganer? SI, en una cosa. Tots dos podien fer pets quan volien i en es moment que fos. Per tant, si agafam tots es Jordis des des motorista fins as caganer, tots feen petets a su antojo, per tant si feim factor comú petets mus surt: Fa pets quan vol x (jordi1 + jordi2 + jordi3 + ... fins a jordiN) sigui N es nombre de Jordis fins s’actualitat. Per tant demostram que tots es que naven am sa moto eren Jordis i que es que van tirar per sa finestra era en Jordi caganer. Deduim que sa moto pasava per Ferreries quan el van tirar i queda demostrat que en Jordi nostru era es tercer que anava amb aquella moto i que van tirar per sa finestra.

Frase d'avui:
Si tu ets feliç, jo som feliç gracies a tu. (Lluís Pons Gomila)

Salutacions

Una petita revisió...

2008-09-16T14:46:00.000-07:00

Idò si estimades amigues i lectores de Venca, s’istiu s’acaba,que no sa calor, ets amiguetes que parteixen a Amèrica a estudiar o a cercar ventura ja han executat i són partits. Aquí en quedam 4, de 14(de federats)que som, cada any esteim igual, en ser es juny-juriol saps que n’esteim de contents, tenim moltes coses per fer, idees, plans de destrucció, festes i demés, però entre feina, festes de poble(que enguany n’hi ha hagut cada dissabte),es dies es feen curts. N’ham fetes moltes, però no tantes com deem. I és quant arriba s’agost que tot passa volant, només pensam amb Sant Bartomeu, i passa volant, después de Sant Bartomeu? res un parell de setmanes i ja som morts, però bonu, confiam que colcun istiu poguem fer tot lo que tenim pensat.
Ara no queda més que poder recordar tot lo que ham fet, que no deixa de ser poc. Aquell botellón que vam fer uns cuants que va acabar amb denuncia, aquell sopar de benvinguda que erem tots 14!, amb es seu preciós botellón corresponent, aquell Dia des be, i totes ses santes festes. Sopars a sa platja, cafès i estones a sa font, caminades, excursions, guerres de globus, divendres a rocks, i Gloriós Sant Bartomeu, mil millons de pomades, chasis, raves, més denuncies, ca’n Barber................i moltes coses més. Sa veritat és que fa mal pensar-hi però és un sentiment que també mos posa contents. Ara no hi queda altre que esperar, com a mínim a un viatge a Bcn, o cuc-nadal-cap d’any-reis, i si voleu anar més enfora, carnaval i Santa Setmana Santa (vetlada amenitzada per Centófalos S.A.).
Esperam repetir experiències i fer coses noves s’istiu qui ve. Que ja arribarà!...si Déu vol.

què és sa plurifingansa?

2008-08-31T06:33:00.000-07:00

Sa plurifingansa es una planta que va ser descoberta l’any 2005 a Cala Galdana. Sa cosa va anar així. Era Setmana Santa i estavem passetjant ets amics i noltros fent quatre brometes. Resulta que, observant i contemplant sa flora que hi ha, vam divisar una flor que mai havíem vist.

-Es un tulipà! Deen uns,

-No es ve! Deen altres.

Per tots és coneguda sa nostra afició per sa botánica, així que vam decidir cridar (díes después) a nes Consell Insular. Mos van dir que una persona experta amb sa materia mos telefonaria per anar a donar-hi una uada.
Dit i fet, mos van telefonar una setmana después, na Rosa Escudero (llicenciada en Ciencies Ambientals) seria sa persona encarregada de veure i aclarir es nostro dubte.

Arribats ja a Cala Galdana, na Rosa, una persona amb molta experiencia, va quedar espantada, més mai havia vist tal planta. Ella mos va dir que enviaria una mostra a s’Institut de Flora i Fauna de sa UE (Unió Europea), per sebre si ells sabien que era, o es tractava d’una especia no descoberta ni mai catalogada. I així va ser, as cap d’uns mesos va venir en Clark, botànic suís, a agafar més mostres damunt es terreny. I clar està, una especia nova, necesita un nom, i qui el descubreix li posa. Si senyor! Entre tots vam decidir posar-li Plurifingansa.
Obviament, i com és lògic, es descubriment no va ser publicat, degut a sa poca població de Plurifingansa que vam trobar. No us direm on es exactament a Cala Galdana, però perfavor, si veis una flor rareta, de colors molt vius, no la rebaseu. Estareu ajudant a s’extinció d’una planta única, autóctona, i meravellosa de Menorca.

...

2008-08-20T13:46:00.000-07:00

Esteim de dol a plurifingansa.
Sobren ses paraules per tant tràgic accident.
Des d'aquet petit blog, donam es nostro condol a n'es familiars de ses víctimes.

Himne a Ferreries

2008-08-17T06:33:00.000-07:00

A continuació, i ja que ses festes a nes nostro sant patró s'atraquen, vos dixam s'himne a Ferreries.

Ferreriencs, cantem a nostra Patria,
a sa que es niu des mes tendres amors;
siguem amants des bé des nostro poble
i un ¡Déu vos guard! bateguin nostros cors.

I

Com ranxet de coloms blancs
posat baix de sa muntanya
es vespres sa lluna banya
de Ferreries los fills los fills.
Es s'Enclusa qui'ns defensa
de sa gran tramontanada
Son Telm i Sa Roveada
mos guarden d'altres perills.

II

Més s'inimic principal
tan estut és amb ses manyes
que ni turrents ni muntanyes
basten per aturar-lo.
Contra ell hem de preparar
difenses d'una altra casta,
y,si volem, prou nos basta,
Ferreriencs S'UNIÓ.

III

Unimos dons, ben resolts,
que en S'UNIÓ tenim sa força;
no, ja may mos deixem torser
p'els qui duguin novedats
en creencies y en moral,
y en polítiques banderes
no deixem may ses carreres
des nostros avantpassats.

Salutacions

Estreno des blog

2008-08-10T10:40:00.000-07:00

Benvinguts amics i amigues a nes nostro particular puesto d'internet.
Per que l'ham creat? Quina vida tindrà?
Són preguntes que sa humanitat encara no ha pogut respondre. Noltros, de moment, vos contarem sa història de com un dia com avui, un dia post-festesdepoble, un dia de resaca, ham decidit crear es blog. Açò ha anat així:

Jugavem a dardos a sa Font, i enmig des munt de bromes, en Lluís ha dit:
-Raül, podríem fer un blog.

A lo que en Raül ha dit:
-Venga

I en Lluís ha rematat:
-Después el feim.

XD

si amics i amigues, aquesta és sa única i verídica veritat.

Vos animam a que mos visiteu molt, ja que podreu passar bones estones, ja sigui de riure, de plorar de riure, o de pixar de riure.

També trobareu informació sobre es tallers que solem fer es dijous fosquets, com pot ser es que esteim preparant per la setmana qui ve:

LES FLORS, UNA SELVA A CASA?

Dit lo dit, serà es nostro espai de desfogament i informació.

besos a tots/es

salutacions

Raül i Lluís