2009-07-31


Aquesta vegada simplement direm lo que tothom sap, i es que ets putes covards ja n’han tornat fer una (2 en pocs dies), aquesta vegada mos ha tocat a prop encara que molts penséssim que era casi impossible que poguessin arribar a atemptar aquí.. però si, ves a sebre si ja s’han pirat, o si tenen un piset llogat o estan a sa piscina d’un càmping a fer unes setmanes.., lo que és segur és que estan contents i xerrant de lo que han fet, i és que és impossible que sa puta gent aquesta s’arrepentesqui, per lo que si son tancats, as cap de pocs anys, com ja sabem, són defora i amb més ganes de matar.
Si cap govern (sigui quin sigui) té ets ous necessaris per fotre canya de dever, tancar-los per sempre sense un puta privilegi (internet, tv, presons aprop de ca seva) i tancar qualsevol persona vinculada amb ells, i si s’ha de canviar sa constitució es canvia, i si així no va bé, tir a nes cap a cada puta etarra de sa presó, vam qui guanya. De moment serà molt difícil acabar amb açò, que si que està molt dèbil, en gafen molts.. però ses bombes encara exploten.
Digau-me radical i lo que volgueu, aquí dixam una foto de sa família de víctimes des terrorisme, desgraciadament cada dia més grossa.

2009-07-10

Benviguts de nou, adeu.

Arrel d’una noticia publicada a “El Mundo”( http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/02/ciencia/1243942778.html ) vam enviar uns corresponsals i uns cuants de tius d’aquets que fan coses amb bitxos raros d’aquet tipo. Evidentment mos vam posar en contacte amb es nostro amic més internacional perquè mos oferís una bona estància per es nostros enviats, tenim morro però és lo mínim que pot fer es Salero cabrón. Evidentment mos va proporcionar estància dins es seu palau, transport escolar i dos sherpas (si, solen ser de l’Himalaya però en va comprar 4 o 5 per ebay i en queden 2 perquè es clima seu i es de Zimbawe...) però sa questió és que eren nostros.
Quant van ser arribats van instal•lar tota sa logística i ses cameres on-board per que noltros còmodament asseguts dins es despatxos poguéssim veure es progrés de sa missió.

Just estar instal•lats mos vam endinsar (rasnidne alreves) dins sa puta selva, que si que hi haurà lleons i lleones i guepardas incestuoses i aranyes amb vereno de suc, però no tenen eeeerugues, uuuurugues uuuu, ni una, be ho tenen. Be a lo que navem vam fer un petit campamento base dalt un pi Zimbawense vam executar unes cameres de fibra òptica i de vidre entre ses mates, sabíem que a pocs metros ets ximpances tenien un petit poblat (puesto avanzado).

Sa veritat es que vam quedar flipats en veure lo que feen aquets bitxos, tenia ro en Pedro J.(el mundo..) com be diuen tenen utensilis per treure mel, fets de lleña, molt rudimentaris lògicament, també tenien destornilladors per si aquells utensilis s’espanyaven.

Tenien uns armaris de pvc molt monus tipo ikea i allà guardaven sa mel. Davant aquet descobriment vam devallar des pi de formentor i mos vam posar en contacte amb es jefe de tant intel•ligents animals, ho vam sebre perquè era s’unic que dua corbata.
Mos va acompanyar a veure es ranxo d’amics i ben poc era lo que haviem vist, es fis de puta tenien una construcció amb cases edificis avions...tot de lego. (no flipeu que son gorilas cony).
Entre i entre me va telefonar es Salero i me diu:
-Ara que hi pens.. jaja que putes me vas enviar tiu?
-Una cluvea de pipa.
-Aaaaa vale vale.
-Su saldo está próximo a agotarse (próximo de que “está apunt” no en próximo que surt a gladiator).
I es va taar, açò que telefonava ell, és de contracte i encara tenia saldo segons sa operadora.. però bonu.

Seguint amb es jefe gorila, mos va mostrar avont dormien, un petit taller allà ont feen ses herramientas i un safreig ont criaven carpes per después fer crema solar, i dos sacs de patates.

Es jefe tenia tots es luxes que un jefe humà tindria, pero a lo ximpanzé, tenia una tele de llenya, amb un canal només, un que mostraven a fer teles de llenya i donaven consells per posar contrasenyas perquè no te fotin es messenger, lo curiós es que internet, lo que es diu internet, no en tenien.
Lo que també tenien eren camps de cultiu, sembraven patates, tomatigues, cubrombols, ordi, civada, un poc de bup de cok, tampoc molt.

Tot anava com havia d’anar, bé, però plens de puces, fins que vam descubrir lo que tots (noltros dos) mos temiem: tenien un subterrani inmens, amb camps de combat, més selves i moltes petites construccions. Si, estimats lectors, esteen formant un gran exèrcit simi per destruir sa raça humana i fer-se amb es control del món i part de l’estranger. Un guardia ximpanzé va veure que ho haviem vist, era ALTO SECRETO, però mitjançant una negociación vam conseguir es seu silenci. Li vam proposar enviarli after-bite perquè sel pogués posar a ses picadures des putes mosquits. Amb açò va estar ja ben content.
Fa molta estona que hauríem d’actualitzar però sa gran informació que ham tret d’aquesta darrera ventura m’hos ha duit certs problemes(demandes, crits, crims, morts, resurrecions..) i ara que ja som aquí, de vacacions, aprofitarem per acabar-ho(lease acabaró, no acabar-hu).
Es salero ja és entre noltros,i ahir mateix mos va contar que tenia nous plans.
Seguint amb lo des gorilas, vos direm que vam descobrir tot s’entremat de sa destrucció humana, sa cabecilla era na Jane Godall,dins aquell subterrani vam trobar també documents per ferse un canvi de lloc instantani i un canvi de sexe animal, és a desir sa porca es volia transformar amb gorila(mascle),amb lo bo de fer que seria mirar sa lluna plena.., i en lo bé que balla.
Tot i que m’hos agradaria contar-vos tot lo que vam trobar.. no ho farem aqui pequè és impossible i per açò m’hos ham posat en contacte (15,colcuns ho entendran) amb es diari Menorca i cada diumenge sortirà un suplement de 500GB amb paper plastificat ont detallarem tot lo relacionat amb sa trama de conspiració.
Dir també que tots ets gorilas que vam conexer es feen es desentesos, apart des jefe(es de sa corbata) que va fugir amb velo(btt), a partir d’aquí ets altres van començar a cantar, i van explicar que en corbatita havia fet com un cop d’estat i esteen tots cagats de por, mesquinets també.Lo de cantar ho deem amb es sentit literal, cantaven.
Ara s’investigació esta a mans de sa policia Zimbawense, i per lo que sabem a base de secrets de sumari sa puta bruxa aquella la tenen tancada dins un cuarto i surt 5 minuts mentres ses desadores treuen ses garneres.
S’altre dia xerrava per msn amb un nebot den corbatita i m’explicava que a principis d’agost tots es nenes narien a un campament, tipo biniparratx(s’escriu axi.), ja m’hos enviarà ses fotos, o ho penjarà as feisbuc.
Ara per ara nose que explicar mes, perquè s’altre dia que tenia ses idees fresques(tenia ets ous en remui) no vaig pensar a guardar es word i he hagut d’escriure un tros molt molt gros de nou,i tenia coses que ara no he executat, però bonu sus judeis.

Aaaa si, just ara m’han enviat una cosa i una foto, mirau, en corbatita l’han trobat aprop de un puti de ses afores de zimbawe i l’hi ha fotut lleña a base de bé i be per encendre un foc davall la mar, per tant serà jutjat i segurament sacrificat per ets seus amics i familiars.. també pot ser que vagi a nes zoo de barcelona o sigui un nou ministre den zp.Com podeu veure a sa foto esta mig mort, es va desmaiar cuant li van llevar sa corbata.
Vos dixam aquí baix o dalt(si mos deixa) unes cuantes fotos des putes bruts aquets.Ara que ho repas veig que ses fotos son baix.

De moment en teniu prou, no ho gasteu tot, ara queda poca cosa mes que desitjar-vos un bon istiu 2011,bones festes, bones festes de poble i mes coses.
I com no, pedrades i peponades vàries :
-Josep dins sa dutxa: Víctor! Ara venc
-Víctor: no! ! que si surts te vore amb bolles
-Josep : ñññ bobo,jo tambe hi vaig amb bolles
-Noltros ¿¬¬?(sembla una monea ets signes aquets).


Pos no, no tenim moltes pedrades avui.

Aqui vos deix es link(no se si directe..sinos copiau a nes navegador) de cada foto per veurer-ho millor:
- [IMG]http://i26.tinypic.com/23h4m0w.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i29.tinypic.com/359jtb5.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i32.tinypic.com/55gdva.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i31.tinypic.com/23rveq9.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i26.tinypic.com/24q4sb5.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i29.tinypic.com/az8hso.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i30.tinypic.com/9zuiv7.jpg[/IMG]
- [IMG]http://i30.tinypic.com/33djudy.jpg[/IMG]

2009-05-13

100 €!

Tornam ser aquí estimades lletres arial, recuperats físicament de sa SSS, aquesta actualització es nova, e innovadora (pos ‘e’ entòs de ‘i’ no perquè sigui una cagada meva, sinós perquè me sembla que queda millor i s’hauria de canviar). Degut a problemes de cok, editorials, i crisis, aquets dies no tenim molta feina a sa redacció i per tal de fer més amena (com dea n’angela, no sa companyia de telefonia) sa relació entre tots, vos proposam que proposeu proposicions de lo que vos agradaria xerrasim aquí, ja sigui enviar un corresponsal a cubrir una noticia a qualsevol part de s’univers, o si voleu que faguem un especial sobre cosa/persona/animal/zp....

Des darrers aconeteixements en ses nostres vides casi que només podem destacar sa gran victoria des sorteig que vam executar a esfera davant dotzenes de persones. Sa batalla va ser dura, en Raül va haver de batallar hores (fins i tot dies) per conseguir paperetes, que mos vam repartir entre tots dos. Después s’homo gordi ajudat de dues camareres va procedir a dir es nombre guanyador. Noltros per sa nostra part estaven inmersos en sa comprovació de cada nombre, primer es primer, después es segon, después es tercer, i per finalitzar, si, es quart. En Raül no el tenia, així que mos vam concentrar amb es pocs paperets que quedaven, i jo, acompanyat de sa infalible astucia de na Clara Servera, vaig per fi aconseguir trobar-lo.

Segons después me vaig armar de valor, i vaig anar a recuir es gran premi, que no ve malament, es qual mos vam repartir amb molt de companyerisme.

Vos dixam sa foto perque comproveu s’autenticitat de sa notícia.



Salutacions cordials


PD: pensau a dixar-mos ses vostres idees amb un comentari. Gràcies

2009-04-15

SANTA SETMANA SANTA 2009 .....


Benvolgudes caques d’obercoc, com podeu suposar aquesta nova entrada a nes blog no és altre que un resum/recordatori de lo que ha estat, segurament sa millor setmana santa que ham passat.
Ara per ara estic mirant ses fotos (devers 500 o més) i tenc aquella sensació que tens dia 26 d’agost (com diu en Francesc) que ja ha acabat tot i es 3 dies han passat volant, jo crec fins i tot que és pitjor perquè mos trobam tots de nou después de uns cuants de mesos, fotem una xalada durant 3 dies o 4 i llavor de cop s’acaba tot, fa plorera i ràbia perquè ja està però cada any passa lo mateix, no mos acostumarem mai però val la pena aquest sofriment ja que és senyal d’una xalada impressionant amb tots ets amics i coneguts que van anar passant per tant polit xalet.
Me’n record des primer dia que hi vam anar xerrant d’avont col•locar s’equipo, d’avont col•locar ses tanquetes, avont dormir, com fer net…avui era alrevés dixar-ho allà ont era i fregar.

Dijous, com és normal, vam beure des des primer moment que hi vam ser tots. No hi vam anar a dinar perquè es temps no acompanyava, encara que es va arreglar quant vam arribar tots (coses del senyor).

Después des ja tradicional brindis inicial amb cançó de fondo sweet revenge sa gran setmana santa va estar encetada, per donar pas a grans estones de xauxa, festa i diversió.
En Maties Saludador va venir a cobrar, i va xalar com un porquet beguent una cerveseta amb música a tope, tant va ser així, que es vespre va tornar!!
Bup de cok i coincidint amb ets anys d’en Raül sa festa ja va ser máxima. I més tinguent en compte es gran dit i fet i sa tortada que mos va dur. Tothom va executar sa menjada amb gran ímpetu i esperit deportiu.

Just abans de començar a sopar, vam haver de posar un supositori a nen Jordi, per qüestions d’estrenyiment.

Una bona cosa a contar es que vam aconseguir fer un foquet sense s’ajuda d’en Felip, es megasupervivent. Allà vam torrar hamburgueses, salsitxes, pinxitos, i més coses que voltros no sabrieu. Dir també que es rollets i ses croquetes de mumare (lluís) van ser tot un èxit.

Después des sopar vam inaugurar oficialment es botellón. Toyaco, seguro.
Sona raro, però només teniem pomada, si, vam comprar pomada a trancas i barrancas. Mos va sortir tirat de preu, i tothom content. Va venir molta gent a veurermos, ets amics policies també per suposat, a més per partida doble. Vam devallar a nes mississipi per veure avam que si coia, i no coien res, només servien copes i més copes per fomentar s’alcoholisme i ets excesos.
Llavors vam tornar poc a poc a nes xalet i vam seguir amb es nostro tradicional after fins les 9 o les 10. Durant es matí de divendres jo (raul) no se si van fer res perquè vaig dormir fins altas horas de la mañana encara que es puta mòbil no aturés de sonar, que si un me telefonava 3 vegades i es mòbil d‘en Kel amb sa puta alarma...mos vam arribar a alçar.
Men recuerdo que esteen tots reunits a sa terrassa fent una xerradeta, colcuns cervesa a mos, aquí vas ser cuant en jordi diu: na o n’---------------(no direm es nom eh) que és aquella que te papada? I surt en Quel passats unes centèsimes de segon: s’avia teva si que te papada!. Encara ric.
Passats uns minuts mos vam dignar a fer es dinar, spaghetis amb una suculenta salsa solís. Llavor uns quants van anar a fer un xubequet a ca seva (fueraaa) i vam quedar allà uns pocs ratolinets, curiosament vam ser es mateixos que vam quedar a s’after. Aquí va ser quant en Kito va emprecintar es Salero a sa cadira impedint sa seva fuita, es Salero mos estea contant com a Zimbawe no beuen cafè perquè ja tenen prou calor. En tornar tots, dutxats i sopats (nose de que) i asseguts tots en rol.lo bebiem mooolt lentament (altres no vam començar, un altre fueraaaaa), poc a poc ja anavem a tò i ballàvem com a putetes arribant altre dia a un nou after, aquesta vegada mes prest, devien ser les 8..
Arribats a dissabte em vaig aixicar a un llit que no era es meu, però que va ser la mar de còmodo (amb tu també vaig dormir molt be Kel)
Hi havia gent que ja era xicada i feen una xerradeta defora com s’altre dia però no men record de res. De dinar crec que eren pilotes amb piñol i croquetes (segons dea sa bossa) i calamar a la romana...no mos vam poder quexar. Aquest dia ja erem colcun manco, en Kel i n’Edu van nar a veure el Menorca com fea caca, i vam quedar un altre vegada poquets, però vam riure molt molt molt, amb unes excursionetes que vam fer (no direm res mes que mos encalçaran), es fosquet un altre póker i començar a beure, uns quants van partir cap a son bou..
Mos trobavem enmig de una nova festa, ben acompañats açò sí. S’equiparro no el vam poder treure cap mes dia i va quedar dins es xalet a fer tremolar ses parets.
Crec que un des moments mes importants d’aquesta setmana santa ha estat es final, quant vam sebre que es son boueros tornaven cap aquí (devers les 6), vam sortir defora i en trobar-mos mos vam fondre amb abraços i bessades, molts de crits i bots, vam posar 500 vegades sa canço sss09 Ruby ruby,o runy runy,o abure bure...va ser impressionant i encara se me poses es pesons en punta quant hi pens, no posaré lo que vam fer mentres...perquè es un poc comprometedor per noltros (per sa gent que ho va veure no supòs) no diré res més perquè sa veritat es que emociona (ho dic enserio) així que m’ho guardaré per jo i ho dixarem així ,amb es recull de pedrades i frases sss09, esperant amb gran ímpetu sa santa setmana santa 2010(o una festa recordatori a nes xalet)

-Faroles amb cames que es follen famelles.
-Obrir barrera.
-Aíxí no puc jugar.
-Mo mare va veure un vidio de sa foto.
-Som es poble mes brut de Ferreries.
-Caca de bou i de nispros.
-No tiris es bòtils que els ham de renyar

N’hi ha mes però sa puta memòria aquets dies no dona per més.

2009-03-27

SSS09, sa prèvia

Bup bup va dir es puput i la mar que l’envolta. Benvenits i benvenides tant estimades personalitats. Aquí tornam a ser después d’un llarg període de reflexió, meditació i execució. I es que tenir acualitzat es blog no és fácil, ja sigui per que ham d’estudiar, fer sa vessa o jugar a padel.

Es tema principal a comentar aquesta vegada, no pot ser cap altre que SSS09, si, sa Santa Setmana Santa dos mil nou (no confondre nou amb anou [nuez]). Lo que per voltros seria Setmana Santa a secas. Perque ja sigui perque no en sabeu, no hau tingut oportunitat o més excuses flaques que pogueu donar, NO, repetesc, NO, teniu ni puta idea de lo que és i representa sa SSS rodetjada d’ets inconfundibles dementors, perdo, de noltros (entiéndase tot es ranxu d’amics; no exclusivament en Raül i un servidor).

Per començar direm que lo més segur es que tornem a passar es tres dies a nes chalet ont mos vam establir l’any passat (d.e.p.).

Tenim grandioses novetats, que no direm per aquí, perque encara que no ho sembli hi ha genteta a sa qual li encanta copiar-mos ses coses i així INTENTAR ser guays.
Els hi enviam uns records i una panera amb fruites. ;)

Lo que si fa falta destacar es que aquest any recuperam es Pepó i en JC. Que l’any passat ja sigui per examens (JC) o perque estaven de guardia (Pepo) no vam poder tenir amb tots noltros.

Apart d’açò dir que sembla que sa organització enguany ha millorat, podriem participar més a nes foro, ejem, però bonu. Un altre aspecte important es que enguany sa relació entre es durus i sa possessió serà inversament proporcional, gastarem menos, tindrem més. Com ho ham fet? Molt simple, en sabem. Apreneu, deixebles.

Lo que si que es ver, es que tot resident a Cala Santa Galdana durant es dies 9, 10 i 11 d’abril pot venir a fer-mos una visiteta (bonu tots no, es qui no no vindrien siquiera).

Si l’any passat no vau fer de venir o no vau poder fer de venir i no sabeu per ont para tan exquisit emplaçament basta telefonar a un des 14 integrants, o simplement dixar-se guiar per es contundent i potent volum que des d’allà dalt emitim. Dir també que enguany s’ha millorat s’equipo de sò i si tot va bé es de llum, així com ets 3 reis ho van fer, seguiu sa llum i arribareu a sa nostra llar.

Dit tot açò que era tant bo de dir com: tothom està convidat sino sabeu ont es, telefonau o escoltau sa musica.

Si voleu quedar a dormi contactau amb es servici d’atenció as client i ja vorem si es pot o no, açò de quedar a dormir és bastant relatiu ja que es possible que no es dormi molt degut a que sa puta música que no atuuuura.
A continuació vos direm es tallers que farem durant sa nostra estància, per sa gent que vengui a compartir tant preciosos dies, però antes naré a fer unes caques (Raül).
...tornats tots seguiré. Es tallers son:
-Pepo: caligrafia i ortografia. Si podem enganxar-lo as final mos farà una xerrada col.loqui sobre es màster que va fer sobre faltes d’ortografia a textos simples i quotidians.
-Miquel: un tradicional taller de titelles i confecció de mel.
-Es Salero mostrarà a ser un bon missioner i a vèncer ses dificultats típiques de tot jove missioner, també, s’hi hi ha temps mostrarà a fer i desfer portes(desfer amb es sentit de ser una porta i poc a poc convertir-la amb un tros de lleña sense res, fins i tot arribant a tornar a ser abre).
-En Jordi farà de conta contes, i si no s’adorm podrem acabar de sentir ets 3 porquets.
-En J. Carlos dixara es seus tableros professionals d’ajedrez per mostrar a qui vulgui apendre.

Ara per ara no en se més, qui vulgui sebre tots ets altres que visiti sa web que ham habilitat per tals dies: www.santasetmanasanta09.com.
Com molt be ha dit s’altre que escriu, per jo també són uns dies imprescindibles, que, per més poca gent que hi hagi per Cala Galdana i envers altres anys, no és problema per noltros, encara que no fossim tots noltros faríem sa festa igual, son dies d’estar tot sols i tots junts, dies que durant tot s’any no es repeteixen i lo que vius durant aquestes dates, és preciós, açò son convivències i no lo que mos deen fa uns anys.
Seguidament posaré unes cosetes que tenim per fer, no ho posaré tot evidentment..per no destapar cok cok. Dice así:
- Una guerra de globus d’aigu (uns 500 per tanda) com ho feem en s’istiu.
- Construir una embarcació, o més d’una, i nar riu amunt (después avall).
- Excursions i visites guiades .
-Partidets de fobbòòl.
-Pókers.
-Anar a encalçar vaques, porcs..


Frases des dia:

Lluís B: que Adrià?
Adrià: i bé, nam a veure una volta.
(n’Adrià es es germà des missioner).

Na Carla tenia tos, i per tant tossia.
Clara: deu Carla! Que has menjat xiurons o que?!

I ara per no perdre sa costum, dues peponades:
“Jo no venc cuant tu hi som”.
“Es des facebook és es més jove del món”.

2009-03-12

FORZA ATLETI SIEMPRE


Sólo el Atleti es capaz de abandonar la Champions sin haber conocido la derrota. Sólo el Atleti es capaz de abandonar Europa en un partido en el que (mundo al revés) flojeó su ataque y sobresalió su defensa. Sólo al Atleti le pueden sancionar en su vuelta por disturbios en las gradas, mientras Platini disfruta en el estadio del Panathinaikos al calor de las bengalas y sin ningún láser discotequero atormentándole la visión. Sólo al Atleti le anulan el gol de la victoria en el Calderón contra el todopoderoso Liverpool. Sólo al Atleti le birlan el primer puesto de su grupo con un penalti inexistente en Anfield. Sólo al Atleti le obstaculizan su pase a cuartos con una pena máxima sobre Simão que no quiso ver el árbitro holandés. Sólo el Atleti puede verse justamente apeado de una competición que llevaba años esperando ante el equipo, a priori, más asequible que le podía tocar. Sólo el Atleti, sólo él, puede ser capaz ahora de no tardar otros 11 años en oír la pegadiza musiquilla de la Champions.
En esta Champions ya habían cumplido. Importa la que viene.

Si voleu recomanar-mos..(feu-ho o morireu)